Els rellotges mecànics giren tots ells al voltant de la tradició en el món de la rellotgeria, ja que agafen l'energia emmagatzemada i la transformen en una mesura precisa del temps només amb peces físiques. A l'interior d'aquests rellotges hi ha un ressort espiral ben tensat que impulsa els engranatges, els quals es mantenen controlats per allò que n'és bàsicament el sistema de batec del rellotge, format per un escapat i una roda d'equilibri. Als aficionats als rellotges els encanta veure aquestes complexos mecanismes interiors quan observen fons transparents d'exhibició o aquells dissenys amb esferes obertes elegants que permeten que la llum travessi la mecànica. A diferència dels rellotges de quars que necessiten substituir la pila de tant en tant, els models mecànics continuen funcionant sempre que algú els doni corda regularment. La precisió d'un rellotge mecànic depèn de la velocitat a què vibren les seves peces interiors, normalment al voltant de 28.800 vegades per hora en la majoria dels models moderns. Encara que les freqüències més altes poden fer que els rellotges siguin més precisos, també tendeixen a desgastar les peces més ràpidament amb el temps.
El que els diferencia realment és la manera com gestionen la potència. Amb rellotges manuals, les persones han de cargolar la corona cada dia per mantenir el ressort de molla tens. Algunes persones gauden realment d'aquest ritual diari perquè senten que els connecta amb el rellotge mateix, tot i que oblidar-ho definitivament aturarà el rellotge en sec. Els models automàtics funcionen de manera diferent. Tenen aquest rotor interior que gira i que sembla una mica una mitja lluna. Quan algú mou el canell durant les activitats normals, aquesta peça gira i continua cargolant el ressort de molla tot sol. La majoria d'automàtics encara permeten als propietaris fer una petita cargolada manual, fet que els fa ideals per a persones que estan constantment en marxa. Una funció intel·ligent destacable és el sistema d'embragatge integrat en els automàtics que evita que es cargolin en excés, una cosa que els rellotges manuals no tenen. Al final del dia, ambdós tipus contenen gairebé les mateixes rodes dentades i molles a l'interior, però emmagatzemen energia de maneres completament diferents.
La durada de la reserva d'energia —generalment entre 40 i 70 hores en rellotges d luxe moderns— varia segons el disseny del moviment i la capacitat del ressort motriu. Els moviments manuals solen aconseguir reserves més llargues (fins a 10 dies en calibres especialitzats) gràcies a barrils més grans, mentre que els automàtics prioriten la compacitat. L'experiència d'usuari és molt diferent:
Els moviments de rellotges d'autor representen la màxima expressió de l'art mecànic, combinant tradició amb enginyeria d'avantguarda. Els millors dissenys equilibren l'herència horològica amb les demandes de rendiment modernes, oferint als col·leccionistes tant dominació tècnica com refinament estètic.
A l'hora de fabricar moviments de rellotge extremadament precisos, les companyies suïsses estan realment en el seu element. Agafeu el model 2892-A2 d'ETA, que constitueix la base d'aproximadament la meitat de tots els rellotges automàtics de luxe disponibles al mercat. Després hi ha Rolex, que va més enllà amb el seu Calibre 3255, que ha aconseguit registrar 14 patents diferents. Aquest rellotge manté una precisió de només ± 2 segons per dia, el que és de fet dues vegades millor del que exigeix la certificació COSC (que sol oscil·lar entre -4 i +6 segons). Patek Philippe tampoc no es queda enrere, oferint opcions increïblement fines com la 324 S C. Aquest model concret inclou una roda d'equilibri Gyromax especial que ajuda a mantenir una marxa estable durant la seva impressionant reserva de corda de 45 hores. Totes aquestes meravelles mecàniques es converteixen bàsicament en plataformes perfectes per a dissenys creatius de quadrants. Els rellotgers poden incorporar característiques com indicadors de fase lunar o de reserva de corda directament al disseny general, ja que tot encaixa perfectament amb el funcionament dels mecanismes interns.
El Spring Drive de Seiko canvia la manera com pensem en la mesura del temps en combinar molles tradicionals amb un control modern de quars. A l'interior d'aquests rellotges hi ha una cosa anomenada regulador tri-synchro que converteix la potència mecànica en senyals elèctrics minúsculs. El resultat? Aquests rellotges mantenen una precisió d'un segon per dia i no necessiten cap bateria, una cosa que cap rellotge mecànic convencional pot igualar. El que fa tan interessant aquesta tecnologia és que ofereix aquelles busques de segons que es desplacen suaus, associades als rellotges automàtics, però aconseguint una precisió pròpia habitualment només trobada en models de quars. Per això moltes persones estimen els Spring Drive per a rellotges elegants on el tic-tac silenciós és important i els dissenys prims són clau per veure bé al canell.
Els rellotgers que desenvolupen els seus propis mecanismes interns estan aconseguint marques d'autonomia superiors a 70 hores gràcies a elements com els rotors dobles oscil·lants i les peces que generen menys fricció durant el funcionament. Per exemple, Rolex va crear una cosa anomenada escapatòria Chronergy, la qual fa que els seus rellotges funcionin aproximadament un 15 per cent més de temps entre cada cordada que els models antics. Mentre tant, a Patek Philippe han anat encara més enllà utilitzant peces especials de silicona dins del moviment que no necessiten cap mena de lubricació. Què vol dir això pràcticament? Doncs que s'obrin noves possibilitats per als dissenyadors a l'hora de crear esferes personalitzades, ja que els mecanismes més prims permeten gravar textures superficials més detallades a la cara del rellotge sense fer la carcassa més gran que abans.
Els rellotges de luxe complicats són realment el cim del que els rellotgers poden aconseguir, combinant una mecànica bella amb funcions pràctiques que van més enllà de merament indicar l'hora. La creació d'aquests mecanismes complicats requereix una atenció extraordinària als detalls. Cada petita peça interior necessita una elaboració minuciosa per garantir que funcioni exactament com s'ha previst, sense interferir en la tasca fonamental de mantenir una hora precisa. En dissenyar una esfera personalitzada, els rellotgers han de garantir que tot quedi ben integrat visualment. El quadrant ha d'harmonitzar bé amb totes aquelles peces mòbils interiors, assegurant que l'usuari pugui llegir clarament l'hora i, alhora, apreciï la complexitat mecànica amagada sota la superfície del vidre.
El mecanisme tourbillon lluita contra la gravetat per mantenir els rellotges precisos fent girar una gàbia, però aconseguir que aquestes coses funcionin correctament dins de rellotges ultraplensos de menys de 3 mm d'gruix és una altra història. Els rellotgers han trobat maneres de fer-ho possible mitjançant trucs enginyosos, com fabricar barrils d'una sola peça i buidar parts sempre que sigui possible. Això els permet estalviar mil·límetres valuosos sense sacrificar les reserves d'energia prolongades que exigeixen els col·leccionistes de rellotges seriosos, habitualment superiors a 60 hores. Què fa possible tot això? Enginyeria de precisió fins al nivell del micròmetre. Alguns d'aquests detalls necessiten ser fabricats amb toleràncies tan petites com 5 microns, que de fet és més fi que un fil de cabell humà.
Aconseguir aquests carillons tan bells requereix una comprensió profunda del funcionament del so, bàsicament martells petits que impacten sobre platerets ajustats a l'altura adequada. El que fa difícil la tasca és obtenir un bon volum a partir d'espais tan reduïts sense permetre que les vibracions alterin el funcionament. Els millors rellotgers aconsegueixen aquests tons clars i vibrants mitjançant cambres acústiques especials que ells mateixos han desenvolupat, així com barreges metàl·liques úniques per als seus platerets. Alguns d'aquests sistemes complexos arriben a tenir més de 100 peces diferents treballant conjuntament per garantir una correcta emissió del so.
Els calendaris perpetus mecànics registren automàticament les dates, els mesos i fins i tot els anys de traspàs fins l'any 2100. Això és possible gràcies a sistemes de rodes dentades complexes que recorden quan cal fer ajustos. Quan els rellotgers afegeixen funcions com el tourbillon o el repetidor de minuts per crear rellotges de gran complicació, la complexitat augmenta considerablement. Aquests rellotges intricats poden tenir més de 600 peces separades que han de funcionar perfectament coordinades. Aconseguir que totes aquestes peces encaixin en un espai tan petit requereix habilitats d'enginyeria increïbles. Algunes marques d'alta gamma han aconseguit apilar les rodes dentades de manera tan compacta que només ocupen uns 1,3 mm verticalment, una mica més gran del que sembla si es considera la quantitat de components que han d'entrar-hi.
COSC, o l'Institut Oficial Suís de Cronometria, concedeix certificacions a rellotges mecànics que mantenen uns límits d'exactitud força ajustats: aproximadament menys quatre a més sis segons per dia. Però les marques de rellotgeria de luxe no es queden aquí. De fet, estableixen els seus propis estàndards interns que superen els requeriments del COSC. Agafeu per exemple alguns fabricants d'alta gamma. Els seus rellotges han de ser exactes dins dels dos segons en qualsevol direcció després de passar per períodes de proves molt més llargs que els set dies habituals exigits pel COSC. Algunes companyies fan proves durant més de quinze dies seguits abans d'autoritzar els seus rellotges.
Estàndard | Tolerància Diària | Durada de les Proves | Àmbit |
---|---|---|---|
Certificació COSC | -4/+6 seg | 7 dies | Totes les marques suïsses |
Estàndard de Marca Premium | +/-2 seg | 15-30 Dies | Només intern |
Els moviments de rellotge certificats continuen perdent precisió amb el temps a causa de diversos factors. Els lubrificants interiors canvien la seva viscositat amb l'edat, normalment provocant una caiguda de rendiment d'aproximadament el 12% després de cinc anys d'ús habitual. Els canvis de temperatura afecten la manera com les rodes dentades interactuen dins del mecanisme, i l'exposició prolongada a camps magnètics pot arribar a reduir la efectivitat dels ressorts balancí en un 30% aproximadament. Per això, la majoria d'experts recomanen revisar els rellotges cada tres a cinc anys. Pel que fa als dissenys personalitzats de quadrants, els dissenyadors han de tenir en compte com es dilaten els diferents materials quan es calfan, per evitar problemes en què les peces ja no encaixen correctament.
Crear una esfera de rellotge personalitzada no només es tracta d'estètica, sinó que ha de funcionar en harmonia amb la construcció interna. Enfrontant-se a característiques complicades com els tourbillons o aquells sofisticats sistemes de calendari perpetu, els dissenyadors de rellotges han d'incloure detalls com forats especials, múltiples capes o fins i tot seccions transparents perquè la gent pugui veure realment què passa a l'interior sense trencar res. Penseu, per exemple, en els rellotges automàtics ultraplens: solen requerir esferes molt simples amb subesferes situades més baixes del normal, només perquè la gent pugui llegir-los correctament mantenint el tamany total reduït. Segons una investigació d'enguany, aproximadament les tres quartes parts de les marques de rellotges de luxe ara es centren fortament a assegurar-se que els materials de les esferes funcionin bé junts. Moltes opten per materials més lleugers com el titani o el vidre cristall que no reflecteix massa la llum, ja que aquestes opcions generen menys tensió sobre les peces petites interiors. Les grans companyies han començat a utilitzar simulacions d'ordinador per determinar com els patrons decoratius de l'esfera podrien afectar les engranatges amagades a sota.
Els bons quadrants de rellotge personalitzats aconsegueixen combinar artesania amb la realitat del funcionament dels rellotges. Les busques han de mantenir una distància mínima de 0,2 mm respecte els rotors giratoris en moviments automàtics segons les normes ISO de 2024. I en aplicar els recobriments lluminosos als marcadors horaris, els rellotgers han de tenir molta cura per no interferir amb el volant d'equilibri delicat que hi ha a l'interior. Moltes marques actualment creen primers models impresos en 3D per comprovar si les seves superfícies cepillades, colors en gradació o números en relleu tenen bon aspecte però permeten igualment que el rellotge mantingui una precisió temporal adequada. Els quadrants d'esmalt es dilaten lleugerament quan canvia la temperatura al voltant del -0,003% per cada grau Celsius, una cosa que ara es té en compte en el disseny de l'espai entre components. Quan es fa correctament, aquestes característiques complexes com ara indicadors del reserva de corda no només funcionen correctament, sinó que també es converteixen en elements clau que fan que el quadrant sigui visualment atractiu tant per a col·leccionistes com a aficionats.
La diferència principal resideix en com s'alimenten. Els rellotges manuals necessiten ser cargats manualment cada dia, mentre que els automàtics disposen d'un rotor que enrotlla automàticament el moll principal a través del moviment del canell.
La reserva de força varia segons el disseny. Normalment oscil·la entre 40 i 70 hores per a la majoria dels rellotges de luxe. Els moviments manuals poden arribar fins a 10 dies amb barrils més grans, mentre que els automàtics solen prioritzar la compacitat.
La majoria, segons estudis, gaudeixen del remuntatge manual per la retroalimentació tàctil i la connexió que ofereix, millorant l'experiència general d'ús amb la peça.
La certificació COSC és un estàndard suís de cronòmetre amb límits de precisió de -4/+6 segons per dia. Els estàndards de marques premium superen aquesta precisió, exigint una exactitud de +/-2 segons durant períodes de proves més llargs.